A Venècia no hi viu ningú (mentida!)

Segona fila, tercera finestra...

Quan viatgem ens tornem antropòlegs, sociòlegs, politòlegs. Creiem entendre una ciutat que trepitgem durant dos o tres dies. Amb això ens és suficient per fer teories estrafolàries i atrevides que vomitem sobre els nostres soferts amics i familiars als que els ensenyem els nostres Hoffmans i els nostres powerpoints. És inevitable, és clar, fer l'esforç d'entendre els llocs que visites. Encara diria més: és imprescindible. L'esforç fa que intentem, encara que potser sense encert, posar-nos en la pell dels indrets que visitem. Però sovint, admetem'ho, som molt agosarats.

I en aquest agosarament he trobat molts turistes a Venècia dient-me que a la 'ciutat-peix' (llegiu-vos, si us plau, el mini-llibre del Tiziano Scarpa) no hi viu ningú, cap local, cap venecià, si més no. I és fals. Completament fals. Qui assevera tal cosa creu deduir-ho del seu deambular pels voltants de Sant Marc i del Rialto, per les zones turístiques, en definitiva. Però qui fa un pas al costat, que aconsegueix desempallegar-se de la turba armada amb pals de selfie i s'acosta a sestiers menys abocats als grans focus turístics de la ciutat (sobretot el Cannaregio i el Dorsoduro) descobreix les zones residencials dels locals.

Les banderes onegen aquí multicolors: són les bugades esteses al sol, gronxant-se en fils d'estendre que connecten dues vivendes pel damunt del cap del vianant. Si veus bugada estesa estàs en el lloc correcte. La vida a Venècia on ha de ser fàcil. Viure en una ciutat completament arrasada pels turistes ha de provocar sentiments contradictoris. Però sempre queden aquells racons foscs, aquells sotoportegos tímids i llòbrecs que espanten turistes i que, de tant en tant, engoleixen venecians autèntics amb les bosses de la compra.

A Venècia hi viu gent, i tant que sí. Dir que no hi viu ningú fixant-se en els camins que duen als vòrtexs turístics és com dir que a Barcelona no hi diu ningú prenent com a referència Les Rambles. Tan sols cal ser valent i sortir-se del camí de llambordes grogues.