Venècia és un museu

A pocs llocs del món el viatger pot trobar una quantitat major d'obres d'art encara en el seu lloc originari, allà on els seus creadors van voler que hi fossin. Mentre que a qualsevol altre indret les obres dels més grans pintors han acabat, ja sigui manllevades del seu origen per conqueridors i vencedors de conflictes bèl·lics, ja sigui rescatades de destruccions, habitant contenidors artístics museístics, Venècia ha sabut preservar la procedència del seu art.

Les 139 esglésies de Venècia encara aguanten els quadre de Tintoretto (del pare i del fill també), de Tiépolo, de Tiziano i de tants altres. Es poden gaudir allà mateix, formant part de l'entorn pel que van ser concebudes, integrades en el discurs artístic i religiós pretès originàriament. No estan enfundades en proteccions de metacrilat ni alineades damunt les blanques parets d'un museu qualsevol, desconextualitzades, ordenades amb criteris suposadament pedagògics. A Venècia, una passejada un xic desordenada i sense rumb pot portar-nos a ensopegar amb la façana austera de la Chiesa di Sant'Alvise, al Cannaregio, sobre els murs de la qual encara es recolzen tres Tiepolos a l'altar, diversos Bastianis i un fresc al sostre bigarrat però molt espectacular de Piero Antonio Torri i Pietro Ricchi. O l'espectacular Madonna dell'Orto, on jauen les restes de Tintoretto i que dóna aixopluc a un total d'onze obres del mestre, a més d'altres del seu fill Domenico Tintoretto i de Ponzone. O, per descomptat, amb alguna de les Acadèmies on els artistes van deixar constància del seu art i dels resultats dels seus aprenentatges.

Donat que Venècia compta amb un enorme desequilibri en el rati habitants/esglésies, els estaments religiosos locals han hagut de reduir el nombre de llocs sagrats que funcionen com a tal (misses, confessions, litúrgies diverses) i ha convertit les altres en "museus" als que s'accedeix pagant una petita entrada (3€) o adquirint un passi múltiple per visitar-les totes. Així s'asseguren poder mantenir-les mentre que, alhora, permeten les visites i no deixen caure en l'oblit l'enorme i fascinant patrimoni que allotja.

En tots aquests recintes el visitant, voluntari o casual, trobarà l'art allà on van néixer, allà on es van penjar per primer cop; i allà romanen, a l'espera que algun turista els faci una visita de cortesia.