Passa al contingut principal

La millor guia de Venècia


Les guies de viatge sempre han estat instruments controvertits per als viatgers. Per una banda et donen pistes sobre què veure i com veure-ho però per l'altra t'acaben donant massa pistes i, en definitiva, li donen les mateixes pistes a tothom i allà que ens acabem trobant, fent cua al Palazzo Ducale, al Campanile o a un bar secretíssim que ningú coneix, tant ple d'encant com de turistes.

Però... i si us digués que hi ha una guia que no és una guia? I que no la fa servir quasi ningú. I que el que proposa no és un seguit de planes hipertextualitzades amb un munt de petites imatges i texts en cursiva i negreta. Doncs això és, exactament, 'Venecia es un pez: una guía' del venecià Tiziano Scarpa, editada per Editorial Minúscula (2007).

I sí, és una guia (el mateix autor ho ha volgut incloure en el títol), perquè fa això, guiar-te, permetre't ubicar-te a Venècia. Però no et donarà itineraris de l'estil què-veure-a-venècia-en-24-hores, ni et farà un llistat de monuments que no et pots perdre, ni tan sols et donarà noms de restaurants o hotels. Aquesta guia no és una guia.

El que sí farà el Tiziano és ubicar-te en relació al concepte de Venècia, al que significa deambular-hi, perdre-s'hi. Dividint el petit llibret (amb prou feines 100 pàgines en A6) en parts d'un cos (el nostre cos?, el de Venècia?), l'autor camina Venècia ('Pies' i 'Piernas'), la toca ('Manos'), l'olora ('Nariz'), la degusta ('Boca'), se n'enamora ('Corazón'). I en el seu repàs anatòmic ens va deixant càpsules de saviesa, metàfores i analogies diverses que et fan entendre millor allò que trepitges, allò que mires i vius. El Tiziano s'ha fixat, com a venecià que és, en moltes coses que els turistes no veiem. I les hi posa llum perquè no se'ns escapin, perquè la nostra visita sigui més propera a la realitat.

Què són aquells apòsits de pedra que apareixen en algunes cantonades dels carrerons més ocults? Què li passa a la quarta columna començant per l'esquerra del Palazzo Ducale? Com s'aguanta Venècia sobre la llacuna? Per què és un peix? Totes aquestes incògnites ens les va desvetllant l'Scarpa. I són d'aquelles incògnites fascinants que ni tan sols t'havies plantejat.

Delicat en la seva prosa i molt enamorat de la seva ciutat, el Tiziano Scarpa comparteix la seva passió per Venècia i regala al turista la millor guia possible, aquella que, en realitat, farà que es perdi en la immensitat laberíntica d'aquesta joia flotant.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Venècia és un museu

A pocs llocs del món el viatger pot trobar una quantitat major d'obres d'art encara en el seu lloc originari, allà on els seus creadors van voler que hi fossin. Mentre que a qualsevol altre indret les obres dels més grans pintors han acabat, ja sigui manllevades del seu origen per conqueridors i vencedors de conflictes bèl·lics, ja sigui rescatades de destruccions, habitant contenidors artístics museístics, Venècia ha sabut preservar la procedència del seu art. Les 139 esglésies de Venècia encara aguanten els quadre de Tintoretto (del pare i del fill també), de Tiépolo, de Tiziano i de tants altres. Es poden gaudir allà mateix, formant part de l'entorn pel que van ser concebudes, integrades en el discurs artístic i religiós pretès originàriament. No estan enfundades en proteccions de metacrilat ni alineades damunt les blanques parets d'un museu qualsevol, desconextualitzades, ordenades amb criteris suposadament pedagògics. A Venècia, una passejada un xic desordenad

A Venècia no hi viu ningú (mentida!)

Segona fila, tercera finestra... Quan viatgem ens tornem antropòlegs, sociòlegs, politòlegs. Creiem entendre una ciutat que trepitgem durant dos o tres dies. Amb això ens és suficient per fer teories estrafolàries i atrevides que vomitem sobre els nostres soferts amics i familiars als que els ensenyem els nostres Hoffmans i els nostres powerpoints . És inevitable, és clar, fer l'esforç d'entendre els llocs que visites. Encara diria més: és imprescindible. L'esforç fa que intentem, encara que potser sense encert, posar-nos en la pell dels indrets que visitem. Però sovint, admetem'ho, som molt agosarats. I en aquest agosarament he trobat molts turistes a Venècia dient-me que a la 'ciutat-peix' (llegiu-vos, si us plau, el mini-llibre del Tiziano Scarpa) no hi viu ningú, cap local, cap venecià, si més no. I és fals. Completament fals. Qui assevera tal cosa creu deduir-ho del seu deambular pels voltants de Sant Marc i del Rialto, per les zones turístiques, e