A pocs llocs del món el viatger pot trobar una quantitat major d'obres d'art encara en el seu lloc originari, allà on els seus creadors van voler que hi fossin. Mentre que a qualsevol altre indret les obres dels més grans pintors han acabat, ja sigui manllevades del seu origen per conqueridors i vencedors de conflictes bèl·lics, ja sigui rescatades de destruccions, habitant contenidors artístics museístics, Venècia ha sabut preservar la procedència del seu art. Les 139 esglésies de Venècia encara aguanten els quadre de Tintoretto (del pare i del fill també), de Tiépolo, de Tiziano i de tants altres. Es poden gaudir allà mateix, formant part de l'entorn pel que van ser concebudes, integrades en el discurs artístic i religiós pretès originàriament. No estan enfundades en proteccions de metacrilat ni alineades damunt les blanques parets d'un museu qualsevol, desconextualitzades, ordenades amb criteris suposadament pedagògics. A Venècia, una passejada un xic desordenad