No hi ha cap dubte que mirar des del Campanile de Sant Marc cap a la plaça sobre la que s'erigeix és un plaer. Veure les formiguetes turistes moure's molt poc a poc, fer passets i aturar-se per fer-se fotos, fascinar-se amb la perfecta i mil·limètrica ubicació de les taules de les caríssimes terrasses dels bars, sobtar-se amb els cúmuls de coloms que sepulten turistes amb les mans esteses i unes besses als palmells, és una de les activitats turístiques que s'han de fer a Venècia. Però hi ha una altra vista de Sant Marc que, personalment, prefereixo i que em provoca calfreds i m'humiteja els ulls.
Es tracta d'accedir a la 'loggia' frontal de la Basílica de Sant Marc, a la que s'accedeix pagant un tiquet extra dins la mateixa basílica (que també inclou el museu) i pujant unes escarpades i vertiginoses escales tot just al final del 'percorso della visita', quan ja enfiles cap a la sortida.
La portalada et dóna accés a la llotja just per darrera dels quatre cavalls (que representen la difusió de la paraula de Déu pels quatre evangelistes) i us asseguro que la impressió és màxima quan els voreges i t'atanses a les baranes. Allà la tens, a la teva disposició, la Plaça Sant Marc. És tota teva.
I ho és perquè l'alçada és la justa. La justa per tenir una visió completa i privilegiada de la 'piazza' i dels seus porxos, de la seva vida vibrant, però, alhora, no és prou elevada com per perdre-hi connexió. És allà, al teu abast. I la gent, és clar, et mira. Tens mitja plaça guaitant-te amb ulls embadalits. Que no, que no et miren a tu, és clar; però fa la sensació. I és una sensació realment fantàstica. (No els saludis amb la mà, la màgia es trencarà quan vegis que ningú està pendent de tu).
No tinguis pressa (això és si no són les hores de més sol, perquè si ho són, tingue'n, de pressa, si no vols quedar fregit com un ou ferrat i acabar formant part de la decoració, dels mosaics lluents que tens a l'esquena), gaudeix del teu moment. No acostuma a haver-hi mai massa gent i un s'hi pot estar llarga estona veient com els turistes van i venen, com els venedors de roses segueixen sense vendre'n ni una, o com els visitants de bitlletera més feixuga es miren encuriosits i amb un punt de desdeny als motxillers que s'atansen a les llistes de preus per sadollar la curiositat de saber què et cobren en aquestes terrasses per un simple cafè.
La 'loggia' tanca l'accés al mateix temps que l'accés a la basílica, però un cop dins pots estar-t'hi més estona mentre desallotjen als turistes de la planta baixa. Com a afegit, visitar la llotja et dóna dret a visitar una exposició museística no excessivament estimulant perquè et permetrà, en el seu percors, tenir molt a prop els mosaics dels sostres i de les voltes; encara que sigui per això ja paga la pena.
Es tracta d'accedir a la 'loggia' frontal de la Basílica de Sant Marc, a la que s'accedeix pagant un tiquet extra dins la mateixa basílica (que també inclou el museu) i pujant unes escarpades i vertiginoses escales tot just al final del 'percorso della visita', quan ja enfiles cap a la sortida.
La portalada et dóna accés a la llotja just per darrera dels quatre cavalls (que representen la difusió de la paraula de Déu pels quatre evangelistes) i us asseguro que la impressió és màxima quan els voreges i t'atanses a les baranes. Allà la tens, a la teva disposició, la Plaça Sant Marc. És tota teva.
I ho és perquè l'alçada és la justa. La justa per tenir una visió completa i privilegiada de la 'piazza' i dels seus porxos, de la seva vida vibrant, però, alhora, no és prou elevada com per perdre-hi connexió. És allà, al teu abast. I la gent, és clar, et mira. Tens mitja plaça guaitant-te amb ulls embadalits. Que no, que no et miren a tu, és clar; però fa la sensació. I és una sensació realment fantàstica. (No els saludis amb la mà, la màgia es trencarà quan vegis que ningú està pendent de tu).No tinguis pressa (això és si no són les hores de més sol, perquè si ho són, tingue'n, de pressa, si no vols quedar fregit com un ou ferrat i acabar formant part de la decoració, dels mosaics lluents que tens a l'esquena), gaudeix del teu moment. No acostuma a haver-hi mai massa gent i un s'hi pot estar llarga estona veient com els turistes van i venen, com els venedors de roses segueixen sense vendre'n ni una, o com els visitants de bitlletera més feixuga es miren encuriosits i amb un punt de desdeny als motxillers que s'atansen a les llistes de preus per sadollar la curiositat de saber què et cobren en aquestes terrasses per un simple cafè.
La 'loggia' tanca l'accés al mateix temps que l'accés a la basílica, però un cop dins pots estar-t'hi més estona mentre desallotjen als turistes de la planta baixa. Com a afegit, visitar la llotja et dóna dret a visitar una exposició museística no excessivament estimulant perquè et permetrà, en el seu percors, tenir molt a prop els mosaics dels sostres i de les voltes; encara que sigui per això ja paga la pena.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada